dijous, 12 de febrer de 2009

Acaba un Blog, comença una nova Vida !!

Ja ens hem instal·lat tots tres a casa, per fí!, i ara un parell de dies després, és hora de començar una nova etapa. Tot apunta esplèndidament bé. Els pits de la mami em van de conya, em cuiden perfectament, no dóno guerra a les nits, ni sóc ploranera. No em fa mal res i sóc preciosa, què més es pot demanar?, doncs res més.
Amb aquest post dóno per acabada l'experiència d'aquest Blog que va començar un 4 de juliol de l'any passat, amb una eco de 9 setmanes i amb els papis en estat catatònic. I acaba un 12 de febrer, amb un pes de més de 3 kg... i amb els papis igualment catatònics, quedaran així per sempre?.
Gràcies a les 2.744 visites que ha acumulat el blog des del seu començament i que corresponen a 685 visitants únics absoluts. 685 persones que han visitat el blog des de 26 països diferents i en 17 idiomes i que un dia van batre el rècord de 76 visites en un sol dia. Moltes gràcies a tothom i... qui sap si ens trobarem amb alguna altra de les meves?.
Un petó molt gran, com d'aquí a la lluna anar i tornar.
Urgell
Ep!, i ens veiem el 7 de març a Brussel·les...

diumenge, 8 de febrer de 2009

Urgell Arranz i Jiménez - 06/02/09 us diu: Bon dia!

Doncs som-hi!. Els papis acollonits amb que si mamaria o deixaria de mamar, si seria maca o maquíssima, si la cesària seria traumàtica o molt traumàtica, en fí, lo normal. Total, ja veieu el resultat
e-s-p-e-c-t-a-c-u-l-a-r-!-!.
Us deixo quatre moments del meu primer dia de vida amb les cares de cansament i angòixa (i felicitat) propis del moment i prometo no emprenyar-vos gaire més amb les meves collonades.
Gràcies a tots per les vostres mostres de suport i estima i dedico el blog a tots aquells a qui els ha agradat compartir moments amb la sensibilitat a flor de pell.

dissabte, 7 de febrer de 2009

JA SÓC AQUÍ !!!

9:50h, 3,320 kg i 50,50 cm de llarg i... guapíssima !!. La mami ha de ser a l'hospital cinc dies per la cesària, però prometo fotos demà.

diumenge, 1 de febrer de 2009

Esperant

Esperant a la mare
Esperant que el pare m'agafi en braços

Esperant el primer dia d'escola
Esperant que em creixin els pits

Esperant l'examen
Esperant trobar feina
Esperant a algú

Esperant l'orgasme
Esperant que ell ompli el meu temps

Esperant que neixi el nadó
Esperant que creixi el fill

Esperant que torni a buscar-me
Esperant la visita dels fills

Esperant l'alliberament
Esperant l'alliberament

Esperant!

Traducció de l'euskera d'una cançó popular basca

dimarts, 27 de gener de 2009

Preparats, canastreta, llestos i...

Els papis s'estan passant. Ja tenen al pobre Miquel (el metge) a la sala de parts esperant amb els guants posats. A l'Àngels (la llevadora) amb la tovallola preparada. La canastreta, les mudes i la Lili a punt al rebedor... i el cotxe en marxa. Que encara queda una setmana !!!... glups, una setmana!.
Bé, no ens posem nerviosos, que ja veig que la mami no ha plegat encara de treballar i els tancaments d'IVA apreten. Tot i que ara la tinc molt quieteta després del "sustu" del dissabte: cap a urgències després d'un estornut inoportu que li ha fet un petit esguinç a l'esquena, sembla que dolorós, però ja li va passant. Anem fent corretges i ecos i més ecos i controls i controls i més controls. Però si sortiré bé, pesats!, si no paro de moure'm i tinc un ritme cardíac que ni AC/DC. Ja tinc ganes de sortir per començar a menjar-me el món (amb el permís de l'Obama, és clar).
Que m'estic pensant anar el 7 de març a Brussel·les, però ni els de http://deumil.cat (ni la mami) no sé si em voldran tan petita pels carrers de la capital d'europa demanant un estat propi. Tant és, enviaré al papi en representació i que faci el que pugui, au!.

dilluns, 19 de gener de 2009

Ja tinc pediatre... i me l'han portat directament des de Síria

I es diu Jamil Ajram, en concret és nascut a Damasc i, des de la meva perspectiva d'un parell de pams, deu fer uns 3 o 4 metres d'alçada !!. Bé, resulta que els papis van anar a una mena de conferència sobre el tema de pediatria (els tius s'ho curren, tot s'ha de dir) i que va fer l'esmentat pedi (nosaltres en diem pedi, vés), per cert en un català perfecte, i van al·lucinar cogombrets pel bon rotllo i confiança que sabia inspirar i perquè els criteris en la manera de fer eren compartits: ferm defensor de l'alletament matern, proximitat en la comunicació amb els pares, partidari d'explicar-ho tot, tot, tot, etc.
Així que van començar a investigar l'individu en qüestió per confirmar si podia resultar una bona troballa. Van mirar fòrums, webs, curriculums i demés i finalment van demanar hora per aquest matí per fer el cara a cara, el face to face, que diré jo quan parli, la prova definitiva: el tracte personal, la mirada als ulls... I efectivament, prova superada. Aquest tio olora a saviesa i empatia i em sembla que ens portarem molt bé. Ja tinc ganes de néixer per començar a plorar al seu despatx, a veure què fa (he, he), i la seva dona també és pediatre, les sobretaules del sopar deuen ser apassionants!.
A la mami la tinc encostipada i no para de moure la panxa quan tús o esternuda, no para quieta... ni jo tampoc, au!, però el meu truc consisteix en recargolar-li el cap contra la seva bufeta, que n'aprengui!.

dissabte, 17 de gener de 2009

Doncs omplim-la de petons

El dia s'acosta. I ja està bastant clar que serà entre el 05/02/09 i el 09/02/09. Seré una Aquari de plè. Avui us parlo d'un altre llibre del Gonzàlez que han descobert els papis: "Omple'm de petons". Com que ara comencen a llegir-se'l i pinta molt bé, us transcric un comentari "de solapa".
"Aquest és un llibre escrit en defensa dels nens i dels sentiments materns més profunds. Contra les teories que propugnen l’ús de la força, el càstig o la disciplina excessiva, el doctor Carlos González defensa una educació basada en l’amor, el respecte i la llibertat, explica el perquè de molts comportaments infantils com el plor o la por, i ens ajuda a entendre, des d’un punt de vista natural, les causes que fan que els nostres fills actuin d’una forma determinada. Ja és hora de donar una resposta raonada a moltes de les preguntes que es fan les mares i els pares: per què els nens no volen dormir sols?, per què ploren?, per què criden la nostra atenció?, per què són gelosos?, què és l’insomni infantil? Els dies més feliços del teu fill són a punt d’arribar. Depèn de tu. Amena, divertida, però sobretot didàctica: una guia alternativa que ajudarà els pares a entendre millor els seus nadons."
És una lectura d'allò més recomanable, això sí, passant-la pel sedàs de la nostra raó i els nostres propis plantejaments ideològics, ja que sinó pot convertir-se en un paraigua per tots aquells pares despreocupats o superats per les circumstàncies que han llençat la tovallola i, gràcies a que el que fan ho fan "amb amor", esdevenen la pitjor influència dels seus propis fills.
Au doncs, a disfrutar. Us mantindrem informats.

dimecres, 7 de gener de 2009

36 setmanes, quins nerviiiis!!

Bon any, etc, etc, etc. Reincorporats a la dura realitat del 7 de gener?. Bé, per la meva part, només tinc un desig per al 2009, no em vull dispersar. I la veritat és que es tracta d'un desig una mica egoista perquè en sóc única prota: sortir sana i estàlvia i guapa i etc el proper mes de febrer. Buenu va, i que la mami no pateixi gaire que jo ja estaré prou enfeinada amb lo meu... Ja m'ha explicat que quan surti farà molt de fred però que només és un momentet perquè el papi, que sempre té les mans molt calentes, de seguida m'agafarà. Així que, papi, estigues ben a prop!, quins nervis!.
En fí, a quatre setmanes de veure quina família m'ha tocat, ja està tot a punt per sortir cap a l'hospital al mínim esternut. Estareu informats!.

dimecres, 24 de desembre de 2008

I us queixeu del 2008?, ja us apanyaré jo el 2009!!

Que sí, que sí, que felicitats per a tothom (o quasi), que pau al món i carbó als que ens fan la vida impossible, us estalvio la llista. En qualsevol cas i abans de deixar-vos fins passat Reis, fer-vos saber que ja pesso 2 kg!!... i progressant. Que ja tinc 33 setmanes. Que tot pinta que es confirma que neixeré cap el 5 de febrer. Que tot va de conya. I que la mami ja n'està fins els ovaris de mi, dels meus moviments, patades i de la resta d'inaguantables efectes secundaris... però això sí, amb molt "carinyu".
I per aquestes festes us comento un parell d'activitats molt recomanables, que m'han fet fer aquesta setmana.
Una. L'extraordinari musical "QUÈ". El fan al Coliseum, ja l'han prorrogat un cop i és altíssimament recomanable, no us ho perdeu!. Res de refregits de franquícies estrenades a tot arreu tant de moda darrerament. Material original i genuí. Música en directe i res d'enllaunat. Lletres fresques i actuals. Uns actors/cantants joves i brillants. I una història d'adolescents molt interessant i que vist com estava de ple el teatre en un dimarts abans de festes i la reacció entusiasta del públic, es nota que enganxa. Jo no vaig parar tota l'estona de saltar i ballar.
Dues. Els papis em diuen que us recomanen llegir un llibre molt relacionat amb el fruit del frec. Bé, amb els moments previs. Es tracta del primer llibre sorgit d'un blog. Una parella (la Mir i el Manel) van fer un bloc amb el pseudònim de "Mireia" sobre temàtica eròtico-política. Després van destapar qui eren (dos professors de secundària de la Franja) i van editar un llibre novel·lat de les sucoses experiències del blog. La petita meravella es diu "Em dic Mireia, i el meu cony es diu Carlitos", editat per Cossetània Edicions. Diuen els papis que s'ho passen pipa amb el llibre i que us el recomani. Jo dóno fe que, quan s'hi posen a llegir-lo una estona, al final sempre acabo rebent copets al cap i una acceleració cardíaca induida...
Au doncs, bones festes i no menjeu gaire.

dimarts, 16 de desembre de 2008

Moltes gràcies, moltes vegades !!!!

Ep penya, ja era hora de que esquitxessiu!. Des d'ara i fins l'Universitat la qüestió és anar rebent regals, pasta o el que sigui, que la vida està molt "atxutxà".
Aquest bodegó que veieu, amb el cotxet, parc, estractor, humidificador, calaixera, banyera, arrecadetes, motxilla, intercomunicador... i totes les collonades que volgueu, ha estat possible gràcies a (comença la llista, cal fer un crit després de cada nom, tipus relació de jugadors en un partit de futbol): Maria-Joan-Paula-Arnau (ei!), Isabel-Amable-Alba-Anna (ei!), Teo-Reme (ei!), Teresa-Maria (ei!), Jose (ei!), Vicki (ei!), Inma-Miguel (ei!), Gala-Pepe (ei!), Neus (ei!), Bea-Miguel Ángel (ei!), Chelo-Pili (ei!), Susana-Joaquim (ei!), Tere-Luis (ei!), Marisol-Isma (ei!), Mercedes (ei!), Taty (ei!), Joan Bermejo (ei!), Antoni Colom (ei!)... espero bronques, si m'he deixat algú.
He plorat-vomitat d'emoció i només espero que això sigui l'inici d'una gran i fructífera col·laboració futura. Petons per tothom!!!!.

diumenge, 14 de desembre de 2008

Un bressol amb pedigrí Iborra

Mita-la ella!, un bressol amb un historial que no vegis i amb bons somnis garantits.
Per aquí han dormit, somiat, jugat, vomitat, pixat i cagat 20-anys-20 de tot un munt de nenes (i un nen). La M. dels Àngels, l'Alba-1, la Paula, l'Alba-2, l'Anna, l'Arnau... i ara jo. Una cessió temporal de la que prometo tenir-ne cura... tot i que serà el meu camp de batalla particular durant, com a mínim, un parell d'anys, hi sou convidats!. De moment hi tinc d'encarregada de mantenir-la neta i polida a la Lili, la meva primera nina (ep!, també espero alguna pilota de futbol, i alguna baralla de pòcker).

dimarts, 25 de novembre de 2008

i ara en moviment, ale hop!

video
Bé, una mica alien ja sóc ja, però mira, és el que hi ha. Us he fet un petitíssim tall (per no aburrir a la parròquia) amb els moments estelars del vídeo: quan saludo amb la mà, badallant i el so del cor dins de la meva capseta toràcica transparent. Ep!, si algú no el pot veure, que ho digui, plis.
Au, siau!.

divendres, 21 de novembre de 2008

Aquesta sí que sí que sóc jo !

Que si la barbeta i el nas del papi, que si els llavis i els ulls de la mami... que si naps i que si cols. Ta clar que seré jo, casumdena!.
Bé, la qüestió és que avui m'han fet l'eco 3D i 4D. De la 3D ja veieu el resultat. En altres se'm veu fent la pipa... amb la ma esquerra (la qual cosa ens fa sospitar que seré esquerrana, cosa que no sé perquè però als papis els ha encantat), en d'altres els peuets... i mira, anar fent.
De la 4D, és a dir, el mateix però en moviment, ara estan buscant la manera de canviar el format, editar-ho una mica i penjar-ho aquí. Paciència que aviat em veureu saludant i en moviment.
Per cert, diumenge faig 29 setmanes i el meu pes és de 1.241 gr. És a dir, que previsiblement pesaré uns 3.400 gr. he de créixer encara bastant... i la mami ja està tremolant. Si ara ja hi ha més panxa que Geno, que serà d'aquí a un parell de mesos?, no s'ho vol ni imaginar...

dilluns, 17 de novembre de 2008

Hospital General de Catalunya

Aquest dissabte hem fet una visita "protocolària" a l'Hospital General de Catalunya. Ep!, ens ha agradat força. El lloc és molt tranquil i les habitacions que hem vist "colant-nos" pinten molt bé, totes individuals i molt ben equipades. Bé, sembla que aquest serà definitivament el nostre.
A més, té molt fàcil accés i s'hi pot arribar pels FGC amb la parada a la mateixa porta, de conya!.
Es veu que el HGC és d'un grup suec i la informació que hem pogut arreplegar al web fa molt bona pinta.
Ja sóc més a prop... 28 setmanes... i em sap greu sortir, perquè m'ho passo pipa per aquí dins fent voltes !.

dimecres, 12 de novembre de 2008

Al ventre matern

Ahir, en una compra compulsiva, el papi va passar per la llibreria i va comprar "En el vientre materno", una selecció fotogràfica i de textos del super exitós documental de la National Geographic.
El llibre, editat per RBA, també inclou el DVD amb tot el documental (dues hores).
Sí ja sé que se'l podien baixar gratis del youtube, i per capítols (per exemple, des d'aquí: http://www.youtube.com/watch?v=H_IIIibwyXo), però mira, són així.
La qüestió és que van enfocar la panxa a la pantalla i ens vem disposar tots tres a gaudir del que potser és el millor reportatge que s'ha fet fins avui dia sobre el procés de l'embaràs, i sens dubte, un dels més vistos. El reportatge mescla imatges generades per ordinador i escàners reals de 3D i 4D. No us ho perdeu !!.

dimarts, 4 de novembre de 2008

Toc toc

Ep!, us he tingut uns dies una mica oblidats, sorry, però estic una mica nerviosa esperant l'eco de colorins que em fan el dia 21 i a més durant aquests dies li han de fer un munt de proves a la mami: electros, anàlisi de sang pel sucre... i hem d'acabar de prendre una decisió final respecte de l'hospital. Quin estrés, això de nèixer... però ja hem entrat a la 26ª setmana!!.
Però avui els papis han descobert un petit tresor. Es tracta d'una revista de distribució gratuïta, es diu TOC-TOC i té una completa versió web a www.toc-toc.cat. La bategen com "la guia dels infants per a mares i pares" i ve a ser un mitjà d'informació sobre activitats culturals, educatives i d'oci dirigides al públic familiar. La veritat és que val molt la pena i es nota que la gent que ho porta ho fa amb ganes, us recomano que en feu una visita i ja em direu el què. Au, siau.

diumenge, 12 d’octubre de 2008

23 setmanes... i creixent !

Les novetats, a més de l'enorme panxa (que coi, necessito el meu espai), vénen d'un cert toc pijo-oriental que li ha agafat a la mami. Com que no pot anar al "japo" per culpa de la toxoplasmosi ha trobat un placebo en el ioga.
Resulta que prop de casa, al carrer Pelai, hi ha una gent que fa sessions de ioga per a embarassades. Ja hem anat a una sessió i, en fí, la mami s'ho passa pipa i jo... bé... he de sentir-la com em canta a la panxa !!!, déu meu, no sé com sortiré psicològicament... el que s'ha de fer per una mare !.
També ha trobat aquesta setmana hora per a l'"escola de mares" (sisplau !, però qui cony inventa els noms ???) al Sagrat Cor, molt a prop de la feina. Comença aquest dijous i fins el desembre. Un bon tute entre una cosa i l'altra.
Sembla ser, i perquè no sigui dit, que tant a un lloc com a l'altre deixen anar un dia al papi. No fa falta per a res, però mira, així el tenen enganyat i "implicat" una estona ("implicat", tírria de paraula, un dia en parlarem).
Demà dilluns anem a cal Miquel (el gine) a fer una mica de control dels diferents nivells de la mami, una mica d'eco i au! a esperar l'eco de colorins i en vídeo per d'aquí a un parell de setmanes.
Demà, més.

dilluns, 29 de setembre de 2008

Un tràiler de coses

Hola gent. Aquest cap de setmana m'han parat una trampa. Resulta que hem anat a Molins de Rei per celebrar l'aniversari de la Maria (diuen que en fa trenta i escaig, no sé, no sé) i m'he trobat a l'entrada l'Amable i el seu camió i el Joan descarregant un munt de caixes i paquets. ????, que serà?.
Resulta que les meves cosines i cosí, Paula, Alba, Anna i Arnau han fet una immersió en el seu fons d'armari, amb l'ajut de la Isabel i de la Maria i han dit: ep!, hem de donar un cop de mà a la nova, la Urgell. Així que han preparat tot un embalum de vestidets, sabatetes, abrics, pantalons, mantetes, canviadors, gorres, pijames, moisés, llençolets, roba de primera posta, i tot de coses acabades en diminitiu. Ep, i el més important, la Lili. Es veu que serà la meva primera amiga 4x4, perquè serà molt resistent.
La feinada, però, es veu que l'ha tingut especialment la tieta Maria, amb l'ajut de l'altra Maria, la gran, i mentre la iaia Teresa feia uns canelons per xupar-se els dits. Rentar, planxar, plegar i empaquetar, tota una feinada!.
Bé doncs, gràcies a tothom i a totdon, prometo cuidar-ho.

dijous, 25 de setembre de 2008

Toma careto !

Doncs sí nois/es. Aquest és el meu careto, què passa!. Semblo una mescla de papi, mami, un rat penat, un donut caducat, un Simpson qualsevol i un ornitorinc. En fí, espero anar madurant...
Bé, bé, temes estètics a banda, això pinta interessant. Setmana 20, equador de l'embaràs i tocava "l'eco-de-les-vint-setmanes".
Doncs això, feta.
Tema mesures, normal. Placenta, cordó i líquids, normals. Rotllo morfològic fetal, normal. Columna i extremitats, les que toquen. Vulva, ni t'explico. Peso uns 340 grams i el meu fèmur fa 35 mm, au!.
Referent a l'Amnio "llarga", doncs es confirma l'avanç de resultats de la "curta" i certifica que els 46 cromosomes són ok i que el Y està absent per definició.
Resumint, endavant les atxes! i a fer 20 setmanes més.

dimecres, 24 de setembre de 2008

També venim de Bolívia !!

Tothom ho sap i és profecia. S'està coent a l'altiplà bolivià una nova entrega de nadó emprenyador, mocós i ploraner. Sembla que la Marisol i l'Isma amb tota la paciència, comprensió i constància del món mundial ja estan molt a prop de trobar-me algú amb qui jugar. Només espero que si és nen no li posin Evo, sispli.
L'esperem en candeletes i segur que serà el/la bolivià/ana més xulo/a del món. Algú més s'anima ?.
Pel que fa a mi, demà tindrem l'eco de les 20 setmanes i comentaré els resultats finals de l'Amnio llarga. Fins demà !.

dilluns, 15 de setembre de 2008

Em dic Urgell

Responent a les diferents consultes que reben els papis sobre el nom Urgell i donada la pressió rebuda, (que arriba a parar-los pel carrer i rebre trucades a hores intempestives preguntant de què collons van, passo a donar quatre pìstes.
El nom d'Urgell no és ni el d'una verge ni el d'una santa, sinó que es tracta d'un topònim derivat a nom i per tant no té sant. Els que tenen ganes de celebrar sants, que no és el cas, l'han col·locat el 23 d'octubre que és el dia de la catedral de Nostra Senyora d'Urgell (de la Seu d'Urgell) i casualment un dia abans de l'aniversari del papi.
Urgell era l'antic nom de la ciutat de la Seu d'Urgell i del comtat d'Urgell (aquí al costat, l'escut), divisió territorial i administrativa creada pels reis francs, probablement basant-se en una delimitació anterior, i compresa dins la marca de Tolosa, després de la incorporació de la comarca de l'Alt Urgell (o l'Urgellet, així anomenat també des de la fi del s XII) a l'imperi carolingi (785-90). El primer titular conegut del comtat, Borrell I, ho era també de la Cerdanya, però el top10 dels titulars del comtat d'Urgell va ser en Guifré I, si home, el pilós (840-897), que també ho va ser de la Cerdanya, Barcelona, Girona, el Conflent i Osona. Per tant l'Urgell va ser un dels comtats “fundadors” del que després entendrem per Catalunya Vella.
El topònim Urgell sembla que encara tindria una arrel anterior com a topònim derivat d'Urtx (fonts abundoses) d'origen basc, amb el sufix diminutiu -ell.

Post patrocinat per la Viquipèdia. S'admeten col·laboracions de l'intel·lecta i estudiada parròquia.

divendres, 12 de setembre de 2008

11-S i quina calor que fa !

Només compartir amb vosaltres que ahir els papis no van tenir una altra idea més gratificant que portar-me a donar una volta pel Fossar de les Moreres i per la tarda a una mani amb una gentada de por.
Tanta gent, i amb la calor que fotia !, en fí, jo hi vaig anar per no deixar-los sols, em sabia greu. Es veu que demanaven no sé què de la independència de no sé on, es veu que si no, no tindran ni per bolquers. Estan bojos aquests romans!. Com a mínim n'he tret que em comprin una samarreta en una de les paradetes.

dilluns, 8 de setembre de 2008

No neixeré a Marina d'Or !!

Pom-pom, pom-pom, pom-pom... Més o menys així sóna el meu cor, bonic, oi?.
En fí, al tema. Avui els papis han anat a parlar amb el Miquel (el Gine) per comentar els resultats de l'Amnio "ràpida" i altres cosetes.
Pel primer tema, tot ok. Es confirmen les bones valoracions, a l'espera dels resultats de l'Amnio "llarga" i han tornat a fer-me una eco. Ja començo a ser una bitxo amb molt moviment i amb un cor que batega cagant llets.
Pel que fa al tema Marina d'Or, perdó, Teknon, la sol·licitud s'ha desestimat. Tot i que sí que entra per la nostra Mútua, es veu que fan una tria de les sol·licituds rebudes perquè no poden atendre a totes i la dels papis l'han desestimada. Cap problema, ells s'ho perden. Després, quan passin els anys, no podran presumir d'haver portat al món la primera dona presidenta de la República Catalana, per ells el pollastre!.
Opcions:
Clínica del Pilar, desestimada perquè no deixen assitir al pare quan hi ha cesària.
Clínica del Remei, desestimada perquè no tenen unitat de neonats.
I finalment Hospital General de Catalunya que té tots els números, en principi permet la presència del pare durant la intervenció, disposa d'unitat de neonats, per si hi ha problemes, i són col·laboradors amb les preferències d'alletament natural.
Així doncs i si res es torça, cap al HGC. A banda, sembla ser que tinc un cosí, l'Arnau, que hi va néixer i via telepàtica m'ha dit que tot va anar prou bé.
El gine ha estat en tot moment col·laborador i ell en cap moment ha posat pegues a cap de les sol·licituds, sembla que amb aquests temes la darrera paraula és dels hospitals i no dels metges, vés per on.
Una altra bona notícia és que a finals de setembre ja em faran l'eco d'alta ressolució. Servei de Premsa, tranquils, prometo imatges.

divendres, 5 de setembre de 2008

SÓC UNA NENA !!!!!

S'han acabat les intrigues, les especulacions i les interpretacions supersticioses. Sóc una nena!!. Així, amb un parell d'ovaris. I a més, ja vinc amb el nom incorporat: Urgell.
Sembla que els papis només tenien clar el nom si era nena i que si era nen (sempre com a segona opció, je, je, je) tenien tota una llista de possibilitats i que volien sotmetre a votació popular a través d'aquest blog. Però ja no caldrà. Nena i Urgell, primera opció.
Fa una estona han anat a recollir els resultats de l'anàlisi "ràpida" de l'amniocentesi (la "llarga" encara trigarà uns 15 dies més). Aquesta prova ràpida, igualment analitzada d'una mostra de líquid amniòtic, certifica amb seguretat el sexe (femení, femení, femení !!!!) i les possibles malformacions en els cromosomes 21 (Down), 18 i 13 (normal, normal, normal !!!!). El proper 23 de setembre tindran els resultats de l'anàlisi "llarga", però tot pinta la mar de bé.
Aquest dilluns van a veure el metge per comentar els resultats i començar a "negociar" temes referents al part, a veure què tal reacciona.

dimarts, 2 de setembre de 2008

Judit i Àngel, ara venen de dos en dos !


Per fí disposo de material de primera qualitat de la parella de bessons de l'Ángel i la Loli: nen i nena, Àngel i Judit, duss monades. Com podeu veure a la foto, el nen és el que no porta arracades. I qui els sosté amb tanta professionalitat i tendresa és la germana gran, la Lídia, després de deixar per uns moments els entrenaments amb el Guardiola per poguer fer la foto.
La mare es troba molt bé i el pare està que no toca bores i es veu que va per les cantonades demanant comprensió i col·laboració per comprar bolquers...
Tela amb la parelleta!, la competència es posa molt dura, espero que jo pugui estar a l'alçada, de moment, avui a les 14.00h, l'amniocentesi...

dimecres, 27 d’agost de 2008

Benvinguda Sandra !!



Novetat: Ja tenim per aquí a la Sandra, fruit del frec de la Neus i l'Edgar, uns amics. Una nena preciosa de 3 kg (si sóc nen, me la demano) que traga sense problemes i no es desperta ni que rebentin les parets al seu voltant, un xollo!. També podeu veure a la meva mami amb cara de felicitat (encara no sap el que li espera) al costat de la Neus amb la típica expressió de novata: "això és meu?", "ja sóc mare?", "sigui el que sigui que passi... és normal?". Estupefacció i felicitat, vés què és!.
Es dóna la circumstància de que el germà de la Neus, l'Ángel, acaba de tenir bessons (nen i nena, ens ha promés fotos), així que els avis, de cop i volta, han passat de res a tres nets en una setmana, tooooma!. La cara de felicitat que feien era per emmarcar!.
Sembla una febre. Tothom s'embarassa últimament. Miris on miris tot són panxes, cotxets, marrecs i pares amb nens penjant. Però no resultava que a la gent li donava per no embarassar-se ???. No hi ha qui us entengui.
La confabulació ja va començar a Molins de Rei, on la concentració de nadons i cotxets déu ser la més alta de Catalunya, però es veu que ara això s'ha estés a Barcelona i comarques, és una plaga!. Espero que això no dongui problemes quan jo creixi i em resti possibilitats laborals. No tinc ganes de ser fruit d'un baby-boom... però em sembla que ja és tard. Bé doncs, quan més serem, més riurem!.
I el dimarts... l'Ammiocentesi. Seré una rosa, seré un clavell, seré bi...

dissabte, 23 d’agost de 2008

El cordó umbilical salva vides

Ep!, mireu aquest enllaç:
http://www.bancsang.net/ca/donants/donacio_cordo.html
Dóna molta informació sobre el tema de la donació de cordó. Sembla que preguntaran a la Teknon com ho poden gestionar.
"El cordó umbilical i la sang que conté són habitualment rebutjats, però aquesta sang conté elements capaços de generar cèl·lules sanguínies en quantitats adequades. Pot ser, per tant, utilitzada per a trasplantament, de la mateixa manera i en les mateixes indicacions que la medul·la òssia."
"La recollida de sang de cordó umbilical, després del naixement i de la secció del cordó, no suposa cap risc ni per a la mare ni per al fill. "
"El trasplantament de sang de cordó umbilical, com el de medul·la òssia, pot contribuir a la curació de nens, i també d'adults, que pateixen greus malalties de la sang que comprometen la seva vida."
"Els bancs de sang de cordó umbilical s'encarreguen de garantir la conservació adequada i la tipificació, per tal de poder ser utilitzada en les millors condicions."

dimecres, 20 d’agost de 2008

Si el poble vol panxa, panxa li darem!

Davant el clam popular i la bona predisposició de la mami, tercera panxa!. Diumenge ja tindré 16 setmanes i estic la mar de bé. Tot i que jo creixo, la mami no engreixa gaire, però en fí, sembla que tot és normal.Ara estan una mica nervis i neguitosos perquè el dimarts 02/09/08 ens fan l'amiocentesi. Segur que anirà tot bé, que jo ho sé, però mira, són de patir, què hi vols fer. Després, el dia 08/09/08 hi haurà una altra visita amb el Dr. Ferrer per veure com ha anat tot plegat i començar a plantejar l'espinós tema de la presència del papi en el part (si no hi és, jo no surto!) i del contacte amb la mami des del primer moment per facilitar l'alletament.
En fí, de moment aquests dies estan intentant trobar la manera de que jo vingui amb un pa sota el braç (no entenc gaire bé el concepte, ja m'ho explicaran) i aprofiten per acabar de comprar quatre quadres que els faltava per a la decoració de casa, sembla que, abans de que jo comencés a remenar la cua espermatozòidica vivien a Molins de Rei i es van traslladar a Barcelona (que ja són ganes, dic jo, però es veu que el papi és d'allà i la mami es va deixar enredar i ara mira, seré barceloní/na, vés per on) i encara no havien acabat de deixar-ho tot llest.

divendres, 15 d’agost de 2008

Un regal per a tota la vida

Els papis no es poden estar de compartir el que ha estat una autèntica troballa: el metge i escriptor Carlos González. Gràcies a les diferents recomanacions que han rebut, sobretot de lectores entusiastes, pensaven que es tractaba d'un llibre més de metges per a embarassades, i han descobert un autèntic divulgador mèdic amb un molt bon criteri i sentit comú (algú que ens enten!) i que desmunta, des del coneixement pràctic i professional, alguns dels tòpics, malentesos i fins i tot errors provocats per algun interés inconfesable, que es produeixen en això de l'alletament natural.
Es veu que aquest llicenciat en medicina i pediatre fa uns anys va escriure els llibres "El meu nen no menja" i "Besa'm molt. Com criar als teus fills amb amor" (els papis, aquests dos llibres, encara no se'ls volen ni mirar) i es van convertir en uns bestsellers. Darrerament ha escrit el llibre "Un regalo para toda la vida", lamentablement, aquest encara no està traduit al català, però per raons òbvies, en aquesta ocasió no s'han pogut esperar a que la fessin. Parla de l'alletament natural, amb consells pràctics pels qui han decidit aquesta opció i dels enormes avantatges que representa, per al nadó sobretot, però també per a la mare. Com diu l'autor, l'alletament és un regal per a tota la vida, tot i que és difícil saber qui dóna i qui rep. L'estan devorant amb fruïció i jo que me n'alegro!!.
Sens dubte, quan acabin aquest, que naturalment havien de llegir primer, crec que no dubtaran a llegir-se els altres. I és que no hi ha res com el sentit comú a l'hora de triar què fer en cada cas.

dilluns, 11 d’agost de 2008

Cesària-Pujada de llet-Teknon

Via el foro del sócpetit.cat han aclarit alguna cosa referent al tema cesària-pujada de llet-teknon, un tema que es veu que ara té entretinguts als papis. Faig un resum, per si a algú li pot interessar, i moltes gràcies a la Mariah, Bicho's, Ayrs i Anna26. Com que la intenció és que la mami em dóni teta fins que em cansi de tragar, i donades algunes probabilitats de que la clínica (cada metge i cada clínica és un món) pugui no ser del tot “col·laborador”, doncs aquí van les conclusions:
Tot és negociable i hi ha opinions de tota mena. També hi ha casos en què diuen que a la Teknon no han deixat entrar al pare quan és cesària i n'hi ha que diuen que sí. Total, que haurem de pactar, sí o sí, que deixin entrar el papi al part i que es farti de veure sang i fetge i que no m'apartin de la mami més que l'imprescindible per fer-me la primera neteja i grapar a la mami. I de menjar, sóc un/a sibarita i per tant, m'esperaré a que a la mami li vagi pujant la llet i ja m'atiparé. Ep!, si és possible.

Des de que em separen de la mami ha de passar el mínim temps possible. Es recomana que si es vol donar el pit i la mare es troba en bones condicions el millor és tenir la criatura a l'habitació en tot moment per evitar que hi hagi qualsevol interferència en la lactancia materna (algun petit biberó, etc..).
Tot i que la mami hagi tingut una operació prèvia pels miomes i haver d'anar per cesària i amb part programat, en principi no hi ha d'haver problemes amb la pujada de llet. Alguna experiència personal ja indica que en un cas semblant li van deixar veure el nadó i fer un petó només néixer, que llavors se'l van endur amb el pare mentre a ella l'arreglaven i que li va poguer donar el pit al cap d'un parell d'hores, i no hi va haver cap problema i el peque es va enganxar a l'acte. L'únic problema que es pot presentar és que ens costi enganxar-nos al pit, i si nosaltres no succionem no provoquem la pujada de llet; i això no necesàriament és molt ràpid.
La pujada de la llet és entre 30 i 70 hores després de que es desprengui la placenta, la qual cosa succeeix durant la mateixa cesària. Per tant, pujarà igual que si el part fos vaginal. Ara, per tenir més garanties d'èxit, no per quantitat o qualitat de llet, sinó per a que ens agafem bé, és important posar-nos al pit el més aviat possible, i si pot ser, deixar-nos que busquem nosaltres mateixos el mugró i ens n'enganxem (és el que es diu segons la font "tècnica de la no técnica”, o “afiançament espontani”, i no enxufar-nos directament al mugró. Pot trigar una horeta o més, però es la millor manera de que ens hi agafem correctament.

Au, doncs, queda dit. Ja explicaré com han anat les negociacions amb metge i clínica.

dijous, 7 d’agost de 2008

13 setmanes, 4 dies i tot OK!

Bé doncs, les anàlisis fetes confirmen que tots els nivells són molt bons i que hi ha molt baix risc de Down i d'Edwards. Ja tenim dia i hora (el 2 de setembre) per fer l'Amio i aquesta sí que sí, que serà la bona. La que us dirà si sóc nen o nena i si vinc bé o amb algun risc (el que no sé és perquè coi els papis em parlen sempre com si fos una nena, nina, al·lota i no un nen!, ai, ai, ai, que els donaré una sorpresa...
També es confirma que la mami, molt previnguda ella, ja ha passat la varicela i ja estava vacunada de la rubèola, que no té cap virus mangui (hepatitis, VIH, etc), i fins i tot ha baixat el col·lesterol!, en fí, tot ok. Amb l'únic amb que haurà d'anar amb compte és amb els gats i gossos, amb el que a mi m'agraden!. Resulta que no té anticossos del Toxoplasma, per tant, ull amb els bitxos!.
L'altre dia vaig sentir als papis (es pensen que sóc sord/a) que els preocupava l'entrega del nadó a la mami en el moment del part (és a dir, res més parir que em posin damunt d'ella perquè l'instint em faci xuclar i faciliti la pujada de la llet, s'ha de demanar?), com que serà per cesària i el part serà induit, sembla que pot influir en la pujada de la llet. En fí, que recullin informació i a veure què, a veure si em mataran de gana!.

dimarts, 5 d’agost de 2008

Vinc sol/a, encara que no ho sembli

I és que estic posant a la mami com una vaca per moments, però sorpresa!, avui ha fet una pesada de control i, ha aprimat mig quilo!!, increïble, no ho entenc ni jo. Li diré que mengi més, exigeixo qualitat i quantitat!.Demà, informació mèdica, però deixeu-me que avui us faci una crònica ràpida de les "vacances" que m'han obligat a patir aquests dos. Resulta que divendres començava el Festival Internacional de Música de Cadaqués, renovat i obert a altres músiques al voltant de la veu i el jazz, en un escenari a l'aire lliure a l'oliverar de Sa Conca i obrien amb Cris Juanico... no s'ho podien perdre, estava cantat.
Que si el parlar salat Menorca-Cadaqués, que si versions dels estàndars de jazz de tota la vida, que si nit estelada i màgica de cara al mar... la qïestió, que em van tenir dues hores amb la panxa retumbant... i això no és vida. Sort que la resta de les "vacances" se la van passar a les platgetes i alimentant-se com cal al Cala Nun, a Cal Rafa, a Can Tito, a no, aquí no hi vem poder anar perquè em vaig posar flamenc/a i la mami va començar a vomitar una estona abans d'anar-hi. Va ser l'única incidència, però van haver d'anular el sopar, jijiji.
Tornant cap a Barcelona vem passar per Darnius i ens vem desviar per anar a La Central a reposar forces al seu restaurant i a jeure una estona a l'ombra d'unes alzines que hi havien per allà. Feta la migdia i el conegut "ho hem de repetir", "ho hem de repetir", "vindrem amb el nen/a", vem tirar cap a casa, on per fí em van deixar tranquil/a. I fins aquí totes les vacances que deixaré fer a aquest parell, s'ha acabat el bròquil!.
L'endemà teniem visita de metge per lectura de resultats, programar la mio, etc, etc. La cosa pinta bé, però hi ha alguns dubtes que haurem d'anar resolent, demà més.

dilluns, 4 d’agost de 2008

M'han raptat !!!

Amb molt de gust, però. Perdoneu aquests dies de silenci administratiu, però resulta que els papis han decidit amagar-se uns dies (sort que només són 4) a Cadaqués. Han aprofitat un creuament amb clients i, apa! a fotre quilòmetres amb el cotxe, corbes, pujades, baixades... a sobre m'han castigat amb algun sopar, un concert... En fí, ja us ho explicaré demà, que ells volen que sigui un secret. Com que aquest any no fan vacances volen mantenir-se com a víctimes i fer veure que no surten ni a pixar, però ja us explicaré ja...
Però avui, ras i curt, vull donar les gràcies als lectors/lectores habituals d'aquesta collonada i especialment als que heu gosat posar algun comentari: Maria, Isabel, Luis, Carbassona, Pigadeta, Gemma. M'estimula molt els comentaris i les visites, en portem 321!! i ajuda al creixement de la meva vanitat, que m'anirà molt bé quan arribi al vostre món.
Demà més i una foto actualitzada de la panxa!.

dimecres, 30 de juliol de 2008

Males notícies... sóc lleig !!!

... i per tant queda demostrat que seré nen i que m'assemblaré al pare. Si més no, aquesta és l'opinió de la Dra. que ha fet l'eco. Tot un prodigi de simpatia, per cert. Bé, al tema, que sé que esteu neguitosos/es.

Primer misteri no desvetllat: encara no sabreu què sóc. Com li agrada repetir a la mami, jo ja tinc molt clar quin sexe tinc, i tant!, però us faré patir fins a la Miocentesi, què coi!. Patiu, patiu. Especuleu amb els noms, amb els colors de les parets, de la roba, del cotxe, de si enginyeria o medicina, de si futbol o gimnàstica artística, de si motors o cuinetes... La solució, aviat, però no avui.
Segon misteri sí desvetllat: tinc tots els números de ser del tot normal (això em torna a acostar a la mami). Sembla que el coi del coll de la nuca és primet (això es veu que és bo), per tant comenceu a triar Universitat.
Tercer misteri sí desvetllat: Confirmades les 12 setmanes i 2 dies i la total normalitat del procés. El sac Ok, el pom-pom del cor Ok, mobilitat Ok (m'encanta gronxar-me per dins del sac, aquesta mami és prou còmoda).
Quart misteri sí desvetllat: Aquí dins estic sol, per tant, si en volen més hauran de tornar-hi més endavant, tot i que el sector femení de la parella no crec que n'hi quedin gaires ganes.
I fins aquí la crònica d'avui. Per celebrar-ho un dia d'aquests anirem tots tres i els amics que s'hi vulguin afegir a fer un "sopar al cel", una al·lucinada que s'han muntat els de la Moritz i el TimeOut que consisteix en fer un sopar damunt del telefèric de Montjuic. Tranquis, la mare beurà "Aigua de Moritz", sens dubte la millor cervesa 0,0. El que no sap és que li donaré el sopar. Mira que penjar-me d'allà dalt per sopar!!, estan bojos aquests romans...

divendres, 25 de juliol de 2008

... i aparegué el Fòrum !

Ep!, a tota la tropa seguidora d'aquest blog d'un/a embrionari/a (que dic jo, quina poca feina...). Doncs resulta que a la mami l'estic putejant d'allò més, té unes ganes d'arribar al tercer mes i deixar de trobar-se malament (marejos, vòmits, mals de cap, increment dels problemes amb l'estòmac...), i a sobre treballant un munt d'hores!, en fí, que està clar que vaig avisant d'entrada que portaré problemes quan vingui al món. Res més nèixer em faré un pírcing a la llengua i em deixaré rastes, que n'aprenguin!. El papi es veu que també té ganes de que li passi, però vés a saber per quins motius...

Dimarts vinent serà un dia especial (un altre dia especial, es veu que ara tots els dies seran especials, buf!) a la mami li faran una ecografia del plec de la nuca i el triple screen o alguna cosa així, sembla que així tindran una estadística clara de les probabilitats de que no neixi amb alguna malformació greu. A banda, serà la segona eco que ens fan i ja podreu veure'm amb la forma de mongeta que llueixo ara, així que fins dimarts!.

Ah! i la darrera descoberta de la sopa d'all que han fet fins ara aquest parell és el fòrum de fòrums de "socpetit.cat". Resulta que havien vist el web i que hi havia un fòrum, però no se n'havien adonat de que es tractava d'un fòrum molt i molt actiu, poblat per gent al·lucinant. Un món on regnen les panxes, el sentit comú i el bon rotllo, les ajudes mútues i la informació interessant (serà perquè mooooooolt majoritàriament són dones?). Ja s'han convertit en addictes i m'han creat un avatar amb el nom "superoriginal" de GeJo. En aquests moments, i després de fer la benvinguda de rigor amb el "Som nous!!!", habitem el fòrum de "estic embarassada" durant els propers mesos. Si el voleu visitar, podeu accedir directament al fòrum des d'aquí: http://forum.socpetit.cat/viewforum.php?f=11

dimecres, 16 de juliol de 2008

Descobrint la sopa d'all

Doncs ara sembla que aquest parell de gamarussos acaben de descobrir que hi ha un munt de webs que parlen de nosaltres, els projectes. Que si ara encara som sigronets, que si cireretes, que si nous, collonades!, un munt de cèl·lules anàrquiques que la feina és nostra per anar posant en ordre i que cadascuna vagi on ha d'anar, als dits, als ulls, al sexe... no aquí encara no m'he decidit, estic tardant massa?, ai, ai.
Bé doncs, al que anava. S'estan deixant les pestanyes mirant webs i descobrint seccions senceres a les llibreries que fins ara havien passat desapercebudes. “Però, tots aquests llibres hi eren aquí abans?” a dit aquest matí el Josep quan ha tornat a recòrrer les llibreries de sempre i s'ha adonat que l'espai destinat a novel·la contemporània és infinitament inferior al dedicat a panxes, fetos, dietes i alletaments.
Però en fí, ha descobert (com ho havien descobert milers d'altres persones abans d'aquest ganàpia) un parell de petites joies imprescindibles:

Serem Pares” de l'Elisenda Roca i la Dra. Carlota Basil. És una guia de l'embaràs, part i postpart molt divertida i actual. La mescla de medicina i periodisme promet.

Què es pot esperar, quan s'està esperant”. És l'anomenada Bíblia de l'embarassada i amb més de 10 milions de còpies vengudes a tot el món. Es tracta d'una edició corregida i actualitzada i super detallada des de la planificació fins el postpart.

Viure en família”. Sota aquest nom una mica sospitós (encara no les tinc totes) es tracta d'una revista trimestral, molt, molt interessant, que l'editen l'Associació Néixer i créixer de Catalunya i la seva homònima de Balears, conjuntament amb els de l'Associació Quetzal, dedicada a la promoció de l'alletament natural, a l'acolliment de mares immigrants, etc, etc. També editen una altra revista que s'anomena “Crianza Natural”, que seria la versió ibèrica de l'anterior. Tenen un web de la revista, http://viureenfamilia.com, i de l'Associació que està prou bé, ple d'informació, activitats, etc, però encara està tot plegat pendent de “validació ideològica”, no vagi a ser que se'ns coli per alguna banda algú que, més que defensar la família, en sentit genèric, el que vulgui sigui impedir l'existència de la resta de famílies gais, monoparentals, etc, etc, etc...



El web http://www.socpetit.cat de recent aparició (encara estan una mica en fase beta), però sembla interessant, amb un fòrum, etc.

I finalment, el portal http://www.babycenter.com, potser el web més complet que han sabut trobar, especialment pel seu contingut mèdic i de seguiment, setmana a setmana d'un embaràs. El web està farcit de recursos interessants. Està feta als USA i disposa de diferents versions idiomàtiques.

Au, que si amb tot això no n'aprenen una mica...

dilluns, 14 de juliol de 2008

El volum augmenta

Sembla que l'augment de volum queda clar que no és perque ma mare mengi molt, que podria ser. Seré un bitxo enorme... o bé som bessons i el meu alter ego no es veu... així doncs, aquí va la panxa.
Sembla que també han posat una foto a la presentació estirats per la gespa del Central Park, lloc on van maquinar fer-me la putada de venir a aquest món en plena crisi econòmica, vés.
Per motius que encara no m'expliquen, es veu que em volien concebre a NY, però a mi em sembla que l'escàs pressupost destinat a l'hotel va fer que els frecs necessaris pel fet en qüestió fossin aplaçats per a habitacions amb més garanties estètiques i sanitàries, no anés a ser que ja sortís traumatitzat abans d'hora per l'Hotel Carter (no hi aneu mai !, ni sota tortura!!).
Però en fí, no hi ha yin sense yan. Així doncs, el preu perquè pogueu veure la panxa de la mami, convenientment censurada,... és veure l'esquena peluda del papi, fent veure que sap llegir. Toma venjança!.

Au, fins la propera, potser ja amb una eco on se'm vegin els dits (en tindré 5 a cada ma?).

divendres, 4 de juliol de 2008

Bon dia !!

Bé, dic bon dia, però de fet ja fa nou setmanes que remeno la cua. Ep!, i això de cua no té cap connotació sexual. De fet encara no sé quin sexe tindré. Uns diuen que seré una rosa, altres que seré un clavell, i finalment hi ha els que creuen que seré un clavell amb tendències... en qualsevol cas, ja ho decidiré més endavant.

La Geno i el Josep (d'ella sé segur que és la meva mare, de fet en aquests moments és la que em dóna de menjar, però d'ell no en sé gaire cosa, en fí, ja m'ho trobaré quan surti d'aquí, espero que sigui solvent i jovenet) han decidit obrir aquest blog per explicar el procés de la meva gestació. Com que ells li dónen molta importància, es pensen que a algú més li pot interessar. Ja començo a veure que aquests adults tenen una dosi de vanitat que no se l'acaben.

De moment només us puc dir que qui està dirigint tot el cotarro es diu Miquel Ferrer i Gispert i que han decidit que la Geno peti i em deixi anar a can Teknon, aquesta clínica pija de la zona carca de Barcelona. Espero que això no sigui més que una broma del destí i no indiqui una pauta a seguir en la meva formació...

Doncs res, de moment això és tot. Sembla ser, que si voleu deixar comentaris, insults, amenaces, propostes de noms, donacions al compte corrent, reclamacions de paternitat, etc, trobareu per ahí un enllaç per poguer fer-ho. Us deixo aquí i em vaig a dedicar una estona a decidir quin cony de sexe trio ser i a fer vomitar i tirar-se pets i rots a la Geno, que ja fa massa estona que no l'emprenyo (i el cabrón del Josep, que es vanta de ser el pare, què cony deu estar fent mentrestant?, fotent-se una birra, com si el veiés, cony de tius!).