
Que si el parlar salat Menorca-Cadaqués, que si versions dels estàndars de jazz de tota la vida, que si nit estelada i màgica de cara al mar... la qïestió, que em van tenir dues hores amb la panxa retumbant... i això no és vida. Sort que la resta de les "vacances" se la van passar a les platgetes i alimentant-se com cal al Cala Nun, a Cal Rafa, a Can Tito, a no, aquí no hi vem poder anar perquè em vaig posar flamenc/a i la mami va començar a vomitar una estona abans d'anar-hi. Va ser l'única incidència, però van haver d'anular el sopar, jijiji.
Tornant cap a Barcelona vem passar per Darnius i ens vem desviar per anar a La Central a reposar forces al seu restaurant i a jeure una estona a l'ombra d'unes alzines que hi havien per allà. Feta la migdia i el conegut "ho hem de repetir", "ho hem de repetir", "vindrem amb el nen/a", vem tirar cap a casa, on per fí em van deixar tranquil/a. I fins aquí totes les vacances que deixaré fer a aquest parell, s'ha acabat el bròquil!.
L'endemà teniem visita de metge per lectura de resultats, programar la mio, etc, etc. La cosa pinta bé, però hi ha alguns dubtes que haurem d'anar resolent, demà més.