Primer misteri no desvetllat: encara no sabreu què sóc. Com li agrada repetir a la mami, jo ja tinc molt clar quin sexe tinc, i tant!, però us faré patir fins a la Miocentesi, què coi!. Patiu, patiu. Especuleu amb els noms, amb els colors de les parets, de la roba, del cotxe, de si enginyeria o medicina, de si futbol o gimnàstica artística, de si motors o cuinetes... La solució, aviat, però no avui.Segon misteri sí desvetllat: tinc tots els números de ser del tot normal (això em torna a acostar a la mami). Sembla que el coi del coll de la nuca és primet (això es veu que és bo), per tant comenceu a triar Universitat.
Tercer misteri sí desvetllat: Confirmades les 12 setmanes i 2 dies i la total normalitat del procés. El sac Ok, el pom-pom del cor Ok, mobilitat Ok (m'encanta gronxar-me per dins del sac, aquesta mami és prou còmoda).
Quart misteri sí desvetllat: Aquí dins estic sol, per tant, si en volen més hauran de tornar-hi més endavant, tot i que el sector femení de la parella no crec que n'hi quedin gaires ganes.
I fins aquí la crònica d'avui. Per celebrar-ho un dia d'aquests anirem tots tres i els amics que s'hi vulguin afegir a fer un "sopar al cel", una al·lucinada que s'han muntat els de la Moritz i el TimeOut que consisteix en fer un sopar damunt del telefèric de Montjuic. Tranquis, la mare beurà "Aigua de Moritz", sens dubte la millor cervesa 0,0. El que no sap és que li donaré el sopar. Mira que penjar-me d'allà dalt per sopar!!, estan bojos aquests romans...
Entrades
