I us queixeu del 2008?, ja us apanyaré jo el 2009!!

Que sí, que sí, que felicitats per a tothom (o quasi), que pau al món i carbó als que ens fan la vida impossible, us estalvio la llista. En qualsevol cas i abans de deixar-vos fins passat Reis, fer-vos saber que ja pesso 2 kg!!... i progressant. Que ja tinc 33 setmanes. Que tot pinta que es confirma que neixeré cap el 5 de febrer. Que tot va de conya. I que la mami ja n'està fins els ovaris de mi, dels meus moviments, patades i de la resta d'inaguantables efectes secundaris... però això sí, amb molt "carinyu".
I per aquestes festes us comento un parell d'activitats molt recomanables, que m'han fet fer aquesta setmana.
Una. L'extraordinari musical "QUÈ". El fan al Coliseum, ja l'han prorrogat un cop i és altíssimament recomanable, no us ho perdeu!. Res de refregits de franquícies estrenades a tot arreu tant de moda darrerament. Material original i genuí. Música en directe i res d'enllaunat. Lletres fresques i actuals. Uns actors/cantants joves i brillants. I una història d'adolescents molt interessant i que vist com estava de ple el teatre en un dimarts abans de festes i la reacció entusiasta del públic, es nota que enganxa. Jo no vaig parar tota l'estona de saltar i ballar.
Dues. Els papis em diuen que us recomanen llegir un llibre molt relacionat amb el fruit del frec. Bé, amb els moments previs. Es tracta del primer llibre sorgit d'un blog. Una parella (la Mir i el Manel) van fer un bloc amb el pseudònim de "Mireia" sobre temàtica eròtico-política. Després van destapar qui eren (dos professors de secundària de la Franja) i van editar un llibre novel·lat de les sucoses experiències del blog. La petita meravella es diu "Em dic Mireia, i el meu cony es diu Carlitos", editat per Cossetània Edicions. Diuen els papis que s'ho passen pipa amb el llibre i que us el recomani. Jo dóno fe que, quan s'hi posen a llegir-lo una estona, al final sempre acabo rebent copets al cap i una acceleració cardíaca induida...
Au doncs, bones festes i no menjeu gaire.