dilluns, 19 de gener del 2009

Ja tinc pediatre... i me l'han portat directament des de Síria

I es diu Jamil Ajram, en concret és nascut a Damasc i, des de la meva perspectiva d'un parell de pams, deu fer uns 3 o 4 metres d'alçada !!. Bé, resulta que els papis van anar a una mena de conferència sobre el tema de pediatria (els tius s'ho curren, tot s'ha de dir) i que va fer l'esmentat pedi (nosaltres en diem pedi, vés), per cert en un català perfecte, i van al·lucinar cogombrets pel bon rotllo i confiança que sabia inspirar i perquè els criteris en la manera de fer eren compartits: ferm defensor de l'alletament matern, proximitat en la comunicació amb els pares, partidari d'explicar-ho tot, tot, tot, etc.
Així que van començar a investigar l'individu en qüestió per confirmar si podia resultar una bona troballa. Van mirar fòrums, webs, curriculums i demés i finalment van demanar hora per aquest matí per fer el cara a cara, el face to face, que diré jo quan parli, la prova definitiva: el tracte personal, la mirada als ulls... I efectivament, prova superada. Aquest tio olora a saviesa i empatia i em sembla que ens portarem molt bé. Ja tinc ganes de néixer per començar a plorar al seu despatx, a veure què fa (he, he), i la seva dona també és pediatre, les sobretaules del sopar deuen ser apassionants!.
A la mami la tinc encostipada i no para de moure la panxa quan tús o esternuda, no para quieta... ni jo tampoc, au!, però el meu truc consisteix en recargolar-li el cap contra la seva bufeta, que n'aprengui!.